Barcelona té zones on menjar bé no és una casualitat, sinó una constant. L’Eixample esquerre n’és una de molt clara. Més concretament, l’espai —gairebé un trapezi imperfecte— que dibuixen l’Escola Industrial, l’Avinguda Diagonal, el carrer Aragó i el Passeig de Gràcia. Un tros de ciutat on la bona gastronomia fa temps que parla amb veu pròpia.
En aquest quadrant s’hi concentren restaurants que ja formen part del relat gastronòmic de Barcelona: Semproniana, Mantis, La Gormanda, Deliri, Trü, Glug, Ginnan… i fins i tot Disfrutar, que juga en una altra lliga. En deixo fora molts altres, i ho faig sabent que és injust. Però també perquè aquesta zona s’ha de caminar, tastar i descobrir sense presses. És una mina.
Al centre d’aquest ecosistema hi trobem el Mercat del Ninot, que no només ordena el barri, sinó que li dona sentit. I quan el sopar s’allarga, l’oferta continua: des del Dry Martini, amb tota la seva història i les creacions de Javier de las Muelas, fins a bars i cocteleries on la nit pot seguir al seu ritme.
Avui, però, no parlaré de cap d’aquests llocs. Avui vull parlar d’un restaurant que em va robar el cor per la qualitat del producte, per l’originalitat sense artificis de la seva cuina i, sobretot, per una senzillesa ben entesa. Una d’aquelles senzilleses que només s’aconsegueixen quan hi ha criteri, ofici i molt respecte pel que arriba al plat.
Avui començo aquesta crònica gastronòmica amb un restaurant que tenia a la meva llista des que va obrir, el 2019, i que, malauradament, havia anat deixant passar. Fins ara.
Avui parlo del Nairod.
El Nairod va obrir portes a finals de febrer del 2019. I, com passa sovint, el vaig apuntar a la meva llista de restaurants pendents amb aquella barreja d’interès i confiança que et dona veure que darrere hi ha un projecte amb cara i ulls. El temps, però, té aquestes coses: noves obertures, altres prioritats, excuses mal posades… i els anys van passant.
Fins que un dia hi entres i te’n penedeixes de no haver-ho fet abans.
Darrere del Nairod hi ha el xef David Rustarazo, amb una trajectòria internacional que inclou cuines de Londres, San Francisco, Nova York i Miami. Però més enllà del currículum, que sempre suma, el que realment m’interessa és com tot això acaba aterrant al plat. I aquí és on el Nairod troba la seva veu.
Segons expliquen ells mateixos a la seva web, el seu concepte parteix de dos pilars molt clars: carn i peix. A partir d’aquí, el joc es construeix amb vegetals i fruites de temporada que arriben diàriament al restaurant, amb una mirada molt clara cap al calendari: la caça quan toca, els guisats de cullera quan ve de gust, els arrossos i els mariscos quan el bon temps s’imposa.
No hi ha una carta rígida ni acomodada. Al contrari: hi ha una rotació constant de plats, amb canvis aproximadament cada quinze dies. Una manera d’entendre la cuina que obliga a estar atent, però que també diu molt del respecte pel producte i pel moment.
Amb aquesta premissa, m’assec a taula. I començo el dinar amb la sensació, que això serà un àpat memorable.
Com m’agrada fer sempre que el context acompanya, començo el dinar amb una copa d’escumós. Sense donar-hi més voltes. M’ofereixen un Essential de Juvé & Camps, una elecció més que correcta per obrir gana i posar el ritme del que vindrà. Fresc, net, sense voler ser protagonista, que és exactament el que li demano a una primera copa.
Amb la copa, arriben a taula unes olives grosses, sense pinyol. Boníssimes.
Per començar, m’arriba un tastet de brandada de bacallà amb Kalamata en pols.
La textura del bacallà és sorprenent, poc habitual en una brandada clàssica, amb trossos reconeixibles en comptes d’una massa uniforme. Fi i delicat, un primer mos que deixa clar que a la cuina hi ha mà i criteri. Un inici prometedor.
D’entrant, trio espàrrec blanc amb pesto d’espinacs i bonítol curat. I celebro, ja d’entrada, poder començar amb verdura. El plat és d’aquells que entren per la vista, amb tota una combinació de colors. L’espàrrec està en el punt just, el pesto aporta frescor i color, i el bonítol curat ho lliga tot amb una delicadesa extraordinària. Les textures funcionen, els sabors encaixen i el conjunt té equilibri. D’aquells plats que et fan somriure sense adonar-te’n.
De segon opto per la raia amb mantega negra, tàperes i patates baby. Un plat aparentment senzill, però molt ben resolt. El punt lleugerament avinagrat de les tàperes combina a la perfecció amb la raia, i la mantega negra hi posa profunditat sense tapar res. Tot està on ha de ser. És un plat rodó, honest i sorprenent alhora. Cuina de producte, ben pensada i millor executada.
Per acabar, una mousse de xocolata que juga a mig camí amb el coulant. Aquí sí que apareix el meu gust personal: per mi és un punt massa dolça. Dit això, les textures estan molt ben aconseguides i la xocolata és de qualitat evident. Un bon final, encara que no sigui el plat que em quedarà més temps a la memòria.
Surto del Nairod amb aquella sensació que busco cada cop més quan menjo fora: haver dinat molt bé, sense excessos, sense focs artificials i amb la tranquil·litat que algú ha cuinat pensant en el conjunt, no només en el plat.
El Nairod és un d’aquells restaurants que no necessiten cridar l’atenció per fer-se un lloc. La seva força és una altra: cuina de mercat ben entesa, producte excel·lent, plats pensats amb cap i executats amb ofici.
És un lloc on es menja molt bé perquè algú ha fet la feina abans: triar bé i cuinar encara millor. El servei acompanya amb discreció i el ritme del dinar és l’adequat, d’aquells que et permeten gaudir sense mirar el rellotge.
Per mi, és un imprescindible de Barcelona si busques una experiència gastronòmica honesta, amb personalitat i sense estridències. Especialment recomanable per a petits grups, dinars tranquils o trobades en petit comitè, diria que fins a una vintena de persones, on el menjar ha de ser un dels protagonistes, però no l’únic.
Surto del Nairod amb la sensació que valoro més: la d’haver descobert un restaurant on tornaria sense pensar-m’ho dues vegades. I això, avui dia, no passa tan sovint.
Si busques una experiència gastronòmica amb aquest mateix esperit per al teu equip, parlem del teu proper dinar o estada d’empresa a Barcelona. Contacta
